Un ram de gessamins

Espero clemència de qui vegi el meu primer movie maker.

SANDÀLIES D´ESCUMA

Diu la Glauca: "He fet una ofrena als deús, vaig encarregar unes sandàlies molt ben traballades, tenyides d´un color que s´assemblés al del mar, amb un viu blanc com l´escuma. I les vaig dur al temple d´Afrodita marinera després del meu darrer viatge per mar. El meu cos, tot i que no me´n puc queixar, no té la seva antiga i flexible força, i ara potser no em trobaria bé si m´embarqués.
He dut les sandàlies al temple, però no m´he desavesat de contemplar la mar, el camí blau. I me´l miro amb recança perquè encara voldria solcar-lo i solcar-lo. Acluco els ulls, sota la claror del sol, reposo a la sorra blanca i em deixo bressolar pel soroll de les onades, una síl-laba llarga, una altra síl-laba llarga, i recomençar una vegada i una altra. Gairebé sense adonar-me´n, segueixo el brogit del mar i començo de cantussejar una canço nova que em neix al mateix ritme de les onades."
La Glauca se´n adona de que el seu cos ja no és el d´abans, i accepta no tornar a empendre mai més el camí blau, però no deixa de contemplar la mar, i voldria continuar solcar-lo sempre més. Es difícil d´acceptar les limitacions que ens porta el pas del temps, encara que hi ha qui diu que en això consisteix la intel-ligència. Tota pèrdua és dura. Voldriem que els bons temps no s´acabessin mai, que com les onades recomencessin una vegada i una altra, perseguint la impossible eternitat.

Desfilada de Festa Major

Avui és el dia de la patrona de la ciutat,  i es celebra la Missa solemne a la catedral. Una bona estona abans que comenci, ja s´obren les portes de l´Ajuntament, i es prepara tot el seguici que acompanyarà les autoritats i desfilarà pels carrers. La banda,  amb els seus instruments ben brillants, fa sonar la música.

Primer baixarà el " ball de bastons", que no perd el pas tot ballant amb els vestits d´alegres colors,i que ara fan picar els bastons amb una parella,i amb ràpida giravolta, canvíen el company.
Darrere seu  " els cavallets", fent dansar els cavalls i les cintes de tots colors que pengen dels seus barrets.
Els "ossos",amb els seus capgrossos, persegueixen la mainada.
Ara és el torn del foc, amb els diferents animals que l´expulsen, el bou, el drac, la mulassa llençant foc i fent córrer a la gent, tot perseguint-la i tot fent gresca.
Es comença a sentir el so del flabiol que fa ballar les enormes figures dels gegants. Dancen primer un per un, saludant els companys amb una lleugera inclinació, i després tots junts i cada cop més ràpid al igual que la música.
Darrere de tot hi van les autoritats del moment i les anomenades "pubilles" que només caminen lluint les bandes i el càrrec.

Barcelona

Fa dos mesos que visc a Barcelona. Es una típica ciutat mediterrànea, amb carrerons estrets i molt poblada
a la part baixa al voltant del port, i en tot el terme de les antigues muralles. Aquí es troba un dels carrers més coneguts i  animats de la ciutat, La Rambla, que comunica amb l´eixamplament de la vila, que es va urbanitzar  seguint quadrícules, i on es troben els principals monuments modernistes que son un signe d´identitat de la ciutat. Els barcelonins es senten molt orgullosos de la seva ciutat, sobretot després de la celebració dels Jocs Olímpics, que la van fer conèixer arreu.

MIMOSA

Avui una companya ha portat un bonic ram de mimoses per la professora

Ha deixat tota la classe ben perfumada, i amb un aire ja primaveral.

He recordat l´any passat a Itàlia, el dia 8 de març, a l´hotel on estàvem
van regalar un petit ramet de mimosa a totes les dones seguint el costum del país.Vaig trobar que era un detall molt agradable per celebrar l´acabament dels freds de l´hivern i l´arribada del bon temps.

Quadern de la setmana

Avui he sortit de Barcelona amb els ulls posats en els arbres de la vora de la carretera. Com que ja ha passatmés de mig mes de gener, buscava un ametller florit.En els llocs on cada any solía veure els primers exemplars florits, aquest any no s´hi han deixat veure. Ja començava a pensar que enguany la florida anava retrassada, però de repent, al mig d´un inmmens moviment de terra per fer una altra vía ràpida, un tronc vell,negre i retorçat, començava a veure´s engalanat amb tot de minúscules flors blanques.
Quina força la de la natura,enmig de tantes màquines,canonades i pilastres, l´arbre encara tenia força per florir.
En aquell moment no vaig pas oblidar la meva mare, a qui tan li agradava veure la florida dels ametllers, i de recitar el vers de Joan Maragall
A mig aire de la serra veig un ametller florit
Déu te guard bandera blanca, dies ha que t´he delit
Ets la pau que s´anuncía entre sol, núvols i vents
No ets encara el millor temps, però en tens tota la alegría.