Avui he sortit de Barcelona amb els ulls posats en els arbres de la vora de la carretera. Com que ja ha passatmés de mig mes de gener, buscava un ametller florit.En els llocs on cada any solía veure els primers exemplars florits, aquest any no s´hi han deixat veure. Ja començava a pensar que enguany la florida anava retrassada, però de repent, al mig d´un inmmens moviment de terra per fer una altra vía ràpida, un tronc vell,negre i retorçat, començava a veure´s engalanat amb tot de minúscules flors blanques.
Quina força la de la natura,enmig de tantes màquines,canonades i pilastres, l´arbre encara tenia força per florir.
En aquell moment no vaig pas oblidar la meva mare, a qui tan li agradava veure la florida dels ametllers, i de recitar el vers de Joan Maragall
A mig aire de la serra veig un ametller florit
Déu te guard bandera blanca, dies ha que t´he delit
Ets la pau que s´anuncía entre sol, núvols i vents
No ets encara el millor temps, però en tens tota la alegría.
A la casa que tenim a fora primer ha florit la mimosa, groga, flonja, preciosa; ara comencen a florir els ametllers, que després aniran deixant una catifa blanca i rosada. És l'eterna melodia de la natura que ens acompanya en cada estació.
ResponEliminaEl teu quadern mi ha fet pensar.