Les fonts a "No em dic Laura"

Així que els mesos més freds del llarg i boirós hivern de la plana havien passat, començavem les nostres passejades a totes les fonts, que el pare coneixia pam a pam, glop a glop.
Li agradava arribar-hi enmig de prats i arbredes, camps a través, guiats només per la música més vella del
món, la canço profunda de l´aigua.

La font que jo sé, no la trobaríeu
és al mig del bosc, al peu d´una alzina
Si hi passeu a prop, ella us cridaría
si no m´hagués cridat, jo no la sabría.